Redes de cooperación

La cooperació, les xarxes comercials i les aliances sempre han existit en el món dels negocis i del comerç. Els gremis, les cooperatives, les Cambres de Comerç.,Industria i Navegació,Entre d´ altres eren organismes no només per defensar llurs interessos , si no també per establir relacions comercials.

Abans, l’ objectiu bàsic era accedir a nous mercats, exportar i importar i fer transferència de tecnologies. Avui, això és necessari però no suficient.En només vint anys els canvis que ha experimentat el món dels negocis i de l’empresaha estat radical. L’ augment imparable de la competència a escala internacional, la globalització dels mercats i l’ avenç espectacular de les noves tecnologies ha fet canviar l’ escenamundial empresarial. Aquests nous factors de l’ ordre mundial han fet que sigui imprescindible per les empreses l’ establiment d’ aliances estratègiques i tàctiques.

Un producte o un servei s´ ha d’ enfrontar a la competència globalitzada

i ha d’ estar preparat per resistir la copia que inevitablement tindrà, en un plaç (termini) curt de temps. Davant d’ aquesta competitivitat els empresaris i empresàries cada dia més es doten d’ uns instrumentsdiferents als de fa vint anys. Els objectius, avui són molts i variats; es queda curta la idea de penetrar a nous mercats. Les línies bàsiques d’ aquests objectius són aquestes:

Aliances i cooperacions per obtenirpreus més baixos dels proveïdors i cercar la matèria prima millor i més barata.
Formes i sistemes de gestió que siguin eficaços .
Produir al mínim cost possible.
Canals comercials per col.locar el producte o servei al mercat global.
Aliances, xarxes comercials i “joint-ventures” amb altres empreses per obtenir noves oportunitats de negoci.

Aquestes aliances i cooperacions ajuden a tenir una major estabilitat, a reduir costos i també eviten ampliacions insostenibles de l’ empresa.

El sorgiment de diferents acords de cooperació, d’ associacionisme i d’ aliances empresarials han donat solucions a la creixent demanda de flexibilitat i competitivitat que ens imposa l’ economia globalitzada.

La U.E. està promocionant des de fa més de vint anys , acords comercials iprogrames de promoció i cooperació empresarial entre els diferents països. Organismes com ICEX, COPCA, i Cambres de Comerç també ho fan. Les dones emprenedores que creen empreses o que les volen fer créixer, moltes vegades no tenen en compte aquestes possibilitats de cooperar i de fer aliances. En part és perquè no tenen experiència i en part perquè no estan en els cercles de l’ anomenat “mon dels negocis”. L’ entorn del que un s’ envolta es determinant no només per les relacions si no per veure, aprendre i créixer. En aquests cercles es relativament fàcil tenir relacions, contactes, trobar clients, proveïdors o futurs socis i fins i tot poder entrar en qualsevol dels programes de cooperació. Les grans empreses hi destinen efectius especials dedicats exclusivament a les relacions públiques – comercials i a representar llurs empreses en els organismes, gremis, patronals, Cambres.
Les petites empreses no ho poden fer per manca de recursos. Les dones emprenedores encara menys, per manca de temps (necessitat de conciliar vida familiar i laboral) de recursos i sobretot perquè no els hi és fàcil entrar en aquests cercles.

Les dones emprenedores, que avui en dia estan creant el 50% de les empreses , no tenen la oportunitat d’ accedir a aquests cercles de relacions i de negocis i no tenen cap recolçament(suport) per part de l’ Administració Pública perquè això canviï. Això fa que moltes empreses de dones siguin petites, no creixin suficient i es moguin sempre en una semi- precarietat, la qual cosa les fa molt vulnerables. La pròpia administració quan promociona programes de cooperació empresarial ho facilita directament als grans lobys empresarials, de tal manera que sempre recau tot en les mateixes mans.

Les relacions personals, comercials iempresarials son fonamentals per qualsevol empresa i més encara per les noves. Si realment el governcreu que es important l’ autoocupació i la creació d’ empreses per part de les dones,hauria de posar en marxa programes de suport i recolzament a la dona emprenedora . Si més no,facilitar l’ accés al món dels negocis a les empresàries i no reforçar més els cercles masculins i tancats que existeixen.

Tanmateix les dones emprenedores,han de ser conscients que només avençaran si entre elles creen xarxes de negocis ,d’amistat i de solidaritat . Les dificultats són les mateixes per totes i les rivalitats perjudiquen al col.lectiu sencer i afavoreix a mantenir els llaços tradicionals marcats per les relacions i regles masculines.

Les dones saben molt bé construir aquestes xarxes .Ho han fet històricament per guarir a la seva família i als seus, per solucionar mil i un problemes,i per establirponts de diàleg per tal de mantenir la pau i el bon ambient en llurs famílies i a la vida privada. Ara han d’ aprendre a crear aquestes xarxes a la vida pública, en el món dels negocis i en el sector empresarial. No només per interès propi, si no per l’ interès comú de totes i tots d’ humanitzar el món de l’ empresai establir nous sistemes de relacions amb visió de futur.