Dirigir en femenino

Hi ha diferents estils de direcció, de gestió i de mandat . Fins fa poc es manava d’ una manera jeràrquica, simplement, per l’ autoritat que revestia el propi càrrec. En ple segle XXI no es pot manar com fa cent anys, l’empresa actual necessita uns instruments i uns mètodes diferents per poder funcionar amb expectatives de futur.

En aquest context, destaca una base clau: la política de recursos humans. Aquesta és la màxima preocupació en l’entorn empresarial actual. Per aquest motiu, les empreses comencen a obrir-se a la comunicació i a la participació amb els seus treballadors. Per la seva banda, les escoles de negocis i amb elles els principals estudiosos del tema, investiguen sistemàticament sobre les qualitats d’un bon líder, sobre la motivació i la conducció d’equips.

Tanmateix, els estudis no són els únics factors que influeixen en l’estil de direcció. Les formes i els estils també depenende les persones: del seu caràcter, de la seva personalitat, de la seva preparació i experiència, de la seva idiosincràsia, i per tant, del seu tipus de intel·ligència. I per sobre de tot això, trobem la cultura empresarial, que, de fet, és qui determina l’equip i estructura els processos de actuació en els recursos humans.

En els darrers 40 anys les dones han entrat en el món de l’empresa com a directives, executives i emprenedores. Ara comencem a entreveure que la seva manera de gestió i direcció és diferent, tant en les estructures que creen com per la seva particular manera de manar.

En un principi, les dones van haver de copiar els sistemes, cultura i hàbits que hi havia en el món de l’empresa. Com a fundadors, els homes van estructurar l’organització empresarial a imatge i semblança seva.

Les americanes, que com empresàries i directives han estatles pioneres, van haver d’imitar-ho tot , incloent la manera de vestir dels homes: colors foscos, no destacables. Buscaven un efecte d’invisibilitat, doncs tot model existent era masculí. Després, molt a poc a poc, al cap d’ uns anys,van adonar-se de que elles ho feien diferent i, fent-ho diferent, obtenien bons resultats. Ara s’ estan reafirmant en aquest model de dirigir més pròxim a elles. Mitjançant grups i organitzacions estan desenvolupant un moviment que els hi dona confiança en si mateixes i en el seu propi estil de fer les coses.

Actualment, ja a Europa, trobem estudis clars que exposen l’ estil femení de direcció i les seves qualitats específiques. A continuació, exposo les característiques que he detectat durant més de vint anys d’experiència en aquest camp:

Comunicació i participació. Els estils de direcció tenen com a diferenciació bàsica el procés de comunicació i participació. Es en aquest sentit que les dones estan demostrant grans qualitats.

Elles prefereixen dirigir mitjançant la confiança i el tracte amable. Manen motivant als seus equips més que donant ordres. Volen estructures radials i horitzontals per estar més informades, escoltar i comunicar-se fer participar i poder decidir, amb coneixement experimental. Prefereixen conduir equips i sentir que “ la gent treballa amb mi i no per a mi”, com em deien en un seminari un grup d’ empresàries.

Sensibilitat. Sobretot, basen el seu tracte al respecte a la condició humana orientada cap a les persones. Sovint demostren més capacitats de percepció que utilitzen per a crear un bon ambient de treball i uns bons lligams humans. Demostrant una forta preocupació per el seu equip, fins i tot a vegades, per sobre del compte de resultats.

Empatia i comprensió. Les dones tenen una gran capacitat per detectar els sentiments de les altres persones i per això coneixen el seu entorn. Combinen la sensibilitat i la percepció amb una demostració d’empatia i comprensió que dona més llibertat i confiança a l’equip per desenvolupar el seu potencial.

Flexibilitat i adaptabilitat. Les dones biològicament estan avesades al canvi constant dels seus cossos i això les fa més adaptables als canvis. Les seves pròpies necessitats i els rols socials que compleixen les fan més flexibles amb elles mateixes i envers als altres.

La intuïció. Aquesta és una capacitat fins ara desacreditada, però que avui en dia comença a ser un valor en alça pels negocis i per orientar-se en la vida. Les dones, des de temps immemorials, per tal de protegir-se i protegir la seva família han desenvolupat i transmès un alt nivell d’intuïció. Actualment, els hi és fàcil aplicar-la al món dels negocis i a les relacions humanes.

Finalment dir que, les dificultats que tenen i han tingut les dones per arribar a ser reconegudes, ha sembrat en elles un sentit diferent de l’autoritat; més basat en la vàlua personal i professional que en el propi càrrec jeràrquic.

Amb aquest nou estil de direcció, les dones directives i emprenedores estan fent una aportaciómolt rica al món dels negocis i del management. No només perquè els equips mixtes i multidisciplinars es complementen i donen més bons resultats, sinó també perquè aporten les seves particulars característiques humanes i sensibles envers una societat més cooperativa entre tots i totes.